Història de l'any i mig de la vida d'un adolescent en diversos camps de concentració nazis (experiència que l'autor va viure en pròpia carn), Sense destí, escrit el 1975, no és tanmateix cap text autobiogràfic. Amb l'objectivitat freda de l'entomòleg i des d'una distància irònica, Kertész ens mostra amb la seva història la realitat punyent dels camps d'extermini en els seus efectes més eficaçment perversos: els que confonen justícia i humiliació arbitrària i la quotidianitat més inhumana amb una forma aberrant de felicitat. Testimoni desapassionat, Sense destí és, sobretot, gran literatura, i una de les millors novel·les del segle XX, capaç de deixar una empremta profunda i constant en el lector.

Premi Nobel de Literatura 2002